ACOMPANYAMENT

Esforç i exigència són dos pilars indestriables de qualsevol procés creatiu que neix d’una idea pròpia. I l’aventura de desplegar aquesta idea a través de la paraula no és cap excepció. A aquests dos pilars s’hi afegeix un tercer: la distància, el recorregut (espaciotemporal i emocional) que l’artista ha de conquerir i transitar. 

Sovint, comencem ufanosos, pletòrics de bones idees i bons propòsits. Escrivim a tota vela. Però unes milles endins, el cansament aflora, de vegades s’enquista, embriaga, ho encega tot, entumeix frases, paràgrafs, personatges, i perdem el plaer amb què xipollejàvem a l’inici, amb les primeres pàgines. I si no hi ha plaer, pot ser que aquests períodes de dificultat —inevitables i, tanmateix, vertebradors del procés— acabin fent-nos marxar, abandonar. 

​

Des d’Entretemps oferim una trobada quinzenal durant la qual, amb quatre projectes i els seus quatre autors, ens reunim i compartim impressions, dificultats, dubtes, troballes, victòries. Verbalitzar-los tots ells (o uns quants) és un exercici de distanciament —un parèntesi!— indispensable per a l’èxit del procés, essencial per recuperar el rumb i, tot sovint, el plaer. Trobar la clariana. Suspendre la solitud del qui cerca. Encarar el dubte. I, sobretot, escoltar fora de nosaltres: els altres, els seus comentaris i preguntes, les seves reaccions, la seva curiositat.

  

 

Concretament, així us acompanyem: 

 

Partim d’un full de ruta propi en què interroguem la nostra idea i indaguem en

les motivacions que la impulsen. No cal dir que qualsevol gènere literari és

benvingut: novel·la, conte, poesia, teatre, assaig. 

Amb el rumb que ens albira aquest qüestionament inicial, cada quinze dies, els

participants escriuen a casa i lliuren a les conductores i a la resta de participants

un fragment escrit que serà central (però no exclusiu) a l’hora d’abordar cada

projecte en la trobada següent.  

 

​

​