ESCOLARS I ESTUDIANTS
Joc i imaginació sense brides
Per poder treballar amb nens i nenes, cal tenir en compte que aquest és el col·lectiu
més exigent i més prolífic!
El món al qual pertanyen és molt diferent del món dels adults.
Tenen tots els ingredients per poder inventar realitats diferents sense necessitat del suport del que ja existeix. Per aquesta raó, disposen d’una gran facultat d’abstracció que els porta “naturalment” cap a nous universos on existeixen tot tipus de criatures i on pot passar de tot. El monstre més dolent ni tan sols els fa por.
La rapidesa, la creativitat que demostren si se senten estimulats, la fantasia, la manca total de vergonya i de prejudicis, els coneixements concrets sobre temes que els adults ja no recorden tan bé… Totes aquestes característiques intrínseques dels infants fan que sigui una gran sort poder treballar amb ells.
A més, tots ells estan convençuts del que inventen.
Aquesta fe en el món fantàstic, que pot arribar a ser alhora meravellós i cruel, aporta als seus contes (escrits o orals) la dosi genial de versemblança que deixa bocabadats els mestres i les conductores.
El debat
Amb els nens és difícil que hi hagi un taller d’escriptura reeixit sense un debat previ.
Els encanta debatre, explicar-se, batallar pel que és veritat o no. Si és així o aixà.
Abans de començar la sessió, la conductora obre un debat relacionat amb el tema del taller: temes generals —la vida, la natura, les ciències— o temes específics i en relació amb alguns dels components de l’escriptura: el protagonista, els personatges secundaris, el temps, el passat, el futur, l’entorn…
Per aconseguir un debat enriquidor i diversificat, posem en pràctica els estudis realitzats per pedagogs americans i francesos com ara Mattew Lipman, Michel Tozzi o Frédéric Lenoir. Aquest últim, filòsof, afirma que aquests mètodes tenen un objectiu principal: aportar a l’infant les eines per desenvolupar el seu pensament i aprendre a debatre amb els seus companys.
De fet, escriure en un taller d’escriptura és parlar de temes vitals com ho fa la filosofia. L’única diferència és que l’escriptura creativa aborda aquests temes des del terreny de la ficció.
L’acte creatiu
La pràctica ens fa entendre quan és el moment de començar a entrar al punt essencial del taller:
expliquem la “consigna” amb tots els detalls i expliquem què esperem d’ells. Poc acostumats a
aquest tipus d’activitats, el més probable és que caigui un bon ruixat de dubtes i preguntes. El més
important és que els participants sentin que aquest aire de llibertat expressiva experimentat durant
el debat continua vigent a l’hora d’explicar el seu relat.
L’activitat es podrà dur a terme en grup o individualment, segons el nombre de participants o
segons la consigna mateixa.
El temps per a la realització de la consigna serà al voltant d’uns 10 minuts: n’hi ha que són molt
ràpids, d’altres més lents, i hem de calcular un temps important per escoltar els relats de tothom.
Procurarem que tots escoltin amb atenció.
D’aquesta manera, estem formant petits escriptors i petits lectors alhora.
Les conductores fem tot el possible perquè les activitats d’un taller s’acabin el mateix dia. A
vegades costa que tots els participants puguin llegir els seus treballs, però és important
aconseguir-ho: els nens i nenes viuen “aquí i ara” i ja no els interessa tant compartir “un altre dia”
el seu relat amb els companys.
