EL TALLER D'ESCRIPTURA:
La creativitat del perèntesi
Permeteu-me l'incís, però al bosc hi ha alzines i suros.
Perejaume
​
Una dada que ens dona el neuròleg Enric Bufill: 44.000. Són els anys, l’edat de les pintures rupestres més antigues del món.
No són les urpes, ni els ullals, ni les cames ni els braços, els que ens han procurat la supervivència com a espècie, sinó el cervell, les mans i un coll i unes cordes vocals per desenvolupar un llenguatge extremadament sofisticat. La creació i la transmissió ─el relat─ ens han permès sobreviure.
Els nostres avantpassats tenien temps per pintar i les seves vides eren curtes. Avui, tots ho patim i tots ens hi hem acostumat: vivim en un temps consumit. Ens falta temps per llegir les informacions més que mirar-les, ens falta temps per perdre el temps, temps per no fer res, temps per vagarejar, per somiar, per perdre’ns, per agafar el camí més llarg… També temps per a l’amagatall, com diu Lluís Calvo al seu assaig L’infiltrat.
Al segle XXI el temps és privilegi, luxe, és un temps que hem de crear de nou.
Acarant aquesta realitat, l’equip d’Entretemps creiem, d’una banda, en la necessitat de l’escriptura com a forma d’expressió artística i personal i creiem, també, en el parèntesi com a espai temporal per habitar: trobar-nos, imaginar, pensar. La conjunció de tots dos ─escriptura i parèntesi─ componen el taller d’escriptura creativa:
Dir la paraula, donar-la i escoltar-la.
Encara hi som a temps: retornem al lloc d'on vàrem partir, ranvespre. Avui som entre parèntesi. I dins d'aquesta llar tot reprèn sentit: els mots antics i els mots nous. O el càntir d'on bevíem els significats d'allò que només es pot intuir.
Teresa Costa-Gramunt.
​