El classificador de geps

AUTORA: Deborah Coll Whittall

SÈRIE BINOMIS FANTÀSTICS

A una de les botigues de llibre vell que acostumo a visitar quan baixo a aquell barri tan bonic del centre de la ciutat sempre trobo algun tresor. L’últim, una maleta antiga plena de classificadors de cartró de colors diversos amb documents descriptius i dibuixos clàssics, a llapis, d’aquells que feien els botànics abans d’inventar-se la fotografia. Un d'aquests classificadors va destacar d’entre els altres perquè tenia un nosequè màgic a les imatges, que eren planes, evidentment, però agafaven un aire tridimensional quan aclucaves els ulls, que feia un efecte òptic de moviment, una mica marejant. 

La temàtica, ben estranya, per cert, eren les gepes. Gepes d’animals i de persones, i fins i tot de roques i arbres. El Classificador de Geps, que així és titulava, era interminable i evocava imatges fantàstiques, estranyes, fins i tot grotesques, que transformaven l’ésser original en un ésser pràcticament irreconeixible. El Classificador de Geps, a més, demanava una atenció constant, s’havia d’estar pendent de cada document gràfic perquè a la que giraves pàgina l’imatge ja no es podia recuperar; la propera vegada que la miressis, la veuries diferent.

-Però això què és? Com està fet? No he vist mai res igual- li vaig dir, confosa, al llibreter.

En Manel, home ja gran i de molta saviesa acumulada em va mirar fixament durant el que semblava una eternitat i lentament, amb veu molt suau i amb semblant misteriós em va dir:

-De veritat que no ho veus?

-Què haig de veure? - vaig contestar mig empipada - No ho entenc. Què és? Un arxiu màgic o què?.

En Manel em mirà seriosament i vaig envermellir de vergonya per haver-li parlat tant encesament i veure l’efecte que a ell li havia causat. Vaig obrir la boca per disculpar-me però ell aixecà la mà pausadament per fer me callar i va asseure's a una vella butaca rere el taulell, prenent-se tot el temps del món i provocant un aire de suspens i tensió dignes del millor thriller.

-Aquest carpesà que tens a les mans no hauria de trobar-se en aquesta maleta, es tracta d’un exemplar únic al món. Pensa que el Classificador de Geps és molt més que un classificador, és un objecte viu! La gepa ha estat sempre un tret fantàstic, acumulador d’energia que pot ser positiva o negativa. No has sentit mai allò de que passar la mà per l’esquena d’un geperut dona sort? Per això freguen els bitllets de loteria a l’esquena de la gent. I els camells? Acumulen aliment energètic a la gepa que els pot permetre viure per moltes setmanes a les impossibles terres dels deserts. I les gepes dels arbres, que acumulen saviesa? Tampoc ho has sentit això?

Doncs aquest classificador acumula l’energia de totes les gepes que reuneix dins seu. No és un mostrari, és una energia i ja saps que l’energia està sempre en constant transformació. Cal que hi paris atenció i estiguis preparada pel que t’espera amb aquesta troballa.

Vaig marxar cap a casa amb la maleta sencera, antiga, lleugera, de cartró plena de classificadors antics, de cartrons de colors. En arribar a casa vaig examinar-ne el contingut, totes les altres carpetes, les que no havia examinat abans, el Classificador d’Espècies, una preciosa recopilació darwiniana de dibuixos a llapis d’aquell temps. El Classificador de Pedres i Minerals, amb dibuixos fets amb llapis de colors, amb un tècnica impecable que permetia contemplar els reflexos, les ombres i les llums pertinents a cada tipus de mineral. Una preciositat! Un altre dedicat a plantes exòtiques, fantàstiques, fora d’aquest món. Vaig parar un moment a pensar sobre el contingut de la maleta. Tot allò era un gran tresor! Com podia ser que estigués allà, enmig de la pols i els paquets oblidats? Vaig pensar en el Manel, aquell llibreter que coneixia des de fa anys i que em va deixar pertorbada amb les seves sentències com a resposta a la meva pregunta sobre el Clasificador de Geps.

No vaig dormir tranquil·la aquella nit, sabia que era protagonista d’un quelcom ben estrany. A les estones que em rendia al son, unes imatges estranyes i pertornbadores, gairebé màgiques ocupaven la meva ment. Al matí, havent esmorzat un cafè ben fort, vaig obrir de nou la maleta i vaig disposar totes les carpetes pel saló, una a la taula de menjador, una altra a la tauleta davant del sofà, una altra al sofà i l’altra a una cadira que vaig apartar de la taula i les vaig contemplar com qui observa una exposició a una galeria d’art, parant-me davant de cadascuna i analitzant-ne el contingut. Això era una col·lecció de dibuixos i textos d’incalculable valor. Vaig haver de seure, crec que havia estat víctima del mal de Stendhal, marejada per tanta bellesa, de tanta saviesa…

Vaig recobrar el coneixement entrada la nit amb l’impressió que havia viscut una experiència molt especial. Obrint els ulls i passant la mirada per l’estança vaig veure que les carpetes estaven al seu lloc, allà on les havia col·locat. El sentiment de mareig m’acompanyava encara. No sabia trobar-ne sentit. Vaig aconseguir reunir forces per obrir el Classificador de Geps perquè sabia que allà hi havia la resposta o la no resposta al meu neguit. Tancant els ulls, respirant profundament i erguint el cos amb l’esquena ben recta, vaig obrir el classificador. A la primera pàgina vaig veure el gep d’un roure, d’un roure conegut, situat al camí del riu, al camí que havia recorregut mil vegades, de petita i de jove, per anar des del poble a casa. No havia parat mai esment en la protuberància, però allà estava, claríssima, canviant i evolucionant, crescuda i desenvolupada. Mai hagués dit gep o gepa a una protuberància d’un arbre però el Classificador recollia el meu roure. No podia apartar la mirada de l’imatge mentre plorava emocionada veient com el roure havia acumulat dins seu tantes vivències, tantes vides, tantes emocions. El Classificador de Geps em va ensenyar tota la meva vida, cada vegada que passava per davant de l’arbre, cada emoció, cada pensament, però no només els meus, si no les de tota la gent del poble i tot el que sentia i pensava cadascuna d’aquelles persones quan hi passaven per davant en bicicleta, en tractor o a peu. Ningú pot suportar tantes vivències, tantes idees, tants plors, tantes alegries, tants amors i desamors. Vaig tancar el Classificador i les altres carpetes a la maleta i la vaig endreçar a les golfes. 

Mai més vaig dormir bé a aquella casa, mai més vaig restar tranquil·la, ni podia passar per davant del roure sense veure aquella enorme gepa i recordar tot el que allà passava. Sóc una persona racional i si no ho hagués experimentat personalment i no hagués sentit els comentaris del Manel mai em creuria una cosa així, però no podia reunir el valor de pujar a les golfes i tornar a mirar el Classificador i comprovar si era veritat el que havia vist o només un somni. Vaig buscar i trobar feina a molts quilòmetres del meu poble natal i no vaig tornar mai més a aquella casa, ni tan sols quan va morir l’àvia i em va deixar la casa en herència. No ho podia suportar. No volia tornar mai més a la casa, a les golfes, a la maleta i al Classificador.

Una nit es va enfonsar la casa, engolida per les flames, i jo em vaig alliberar.

Deborah Coll Whittall

Cicle online (1r trimestre 2024)

De quina proposta surt aquest text? 

Hem proposat El binomi fantàstic, ideat per Gianni Rodari, i l’hem tret de les aules de primària. El binomi de partida i protagonista d’aquesta història s’indica en el títol. Us convidem ara a rellegir el text, segur que el trobeu encara més deliciós.