La nova junta d’Entretemps i les col·laboradores d’enguany en una trobada lúdica i creativa

Sabem que us hem deixat emocionats amb la Carta de comiat a Entretemps de la Marie-Noëlle, fundadora de l’Associació. Sense dubte, el seu és un testimoni valuós de la llarga trajectòria de la nostra entitat que rellegim sovint. Amb tot, la nostra tasca en acostar l’escriptura creativa a públics diversos és una flama que continua ben encesa, i és per això que aquest novembre hem volgut reunir l’equip actual de membres i col·laboradores d’Entretemps, per enfilar aquest nou curs.

Però abans d’enfilar un nou curs i parlar dels nous projectes (us deixem que els aneu imaginant...) cal saber on estem. Què és Entretemps avui. Què és avui i d’on ha nascut, com ha caminat al llarg dels anys i cap a on anirà demà... És per això que la Carme, com a nova presidenta d’Entretemps, amb el suport mediador de la Marina Rodres, de la cooperativa Resilience Earth, va presentar una cronologia del temps a través d'imatges significatives: moments inesperats d’un taller, l’expressió del rostre d’un participant, esborranys i rialles.

A la trobada vam ser sis persones que van resseguir les passes de més de 10 anys de viatge. Tres d’elles n’han pogut parlar en primera persona perquè n’han seguit uns quants trams. Per d’altres, ha estat una descoberta completa i una invitació a conèixer de prop els tallers d’escriptura d’Entretemps amb públics diversos: a ser-hi, a viure’ls, a observar-los des de la subjectivitat i a compartir l’experiència amb l’equip. 

La trobada va continuar amb un regal: una estona per escriure plegades sobre un mateix paper a partir de paraules que anaven caient, com els còdols de l’estany de Rodari.

I, per tancar la trobada, una pregunta personal: què m’agradaria trobar-hi, a Entretemps, en un futur pròxim?

Esperem ser-hi de nou, ben aviat, amb més ganes d’escriure, més propostes i més fils per estirar.