LES LLISTES DE LA GEMMA

La Gemma és una dona de cinquanta-quatre anys que pateix un trastorn mental des que en tenia 20. La seva activitat principal de cada matí és anar al Centre de Rehabilitació de Figueres i cada dimarts, des dels seus inicis fa cinc anys, als tallers d'escriptura terapèutica que hi fem.

Cal dir d'entrada que ella no hi estava apuntada. La vàrem conèixer perquè arribava mitja hora abans que comencés el taller i pintava mandales esperant que algú li digués "Va, Gemma, surt de la sala que ara faran el taller". Ella, disciplinada i silenciosa, endreçava les coses i sortia. Cap a on? Cap a una altra sala on no fessin res.

Un dia vàrem suggerir a la seva monitora que s'hi quedés. Que es quedi al taller! Per què no? Ningú s'hi va oposar. Poc acostumada que algú la tingui en compte, la Gemma va somriure. La seva mirada de felicitat li va il·luminar tota la cara i ens va semblar, fins i tot, que part de la tensió habitual del seu cos l'havia deixada allà a la cadira.

La Gemma gairebé no parla. Té diagnosticat un trastorn esquizoafectiu i el seu deteriorament és notable. De la seva boca poden sortir sons que interpretem segons les circumstàncies. Al taller, però, és una més. Li proposem les mateixes activitats d'escriptura que a tothom. De mica en mica, les talleristes ens adaptem a les seves capacitats, al seu món, a les seves paraules-clau amb les quals esquitxa els seus escrits a tort i a dret. Quan toca llegir, ho fa tan i tan fluixet que l'hem d'acompanyar per poder-la sentir. Entendre-ho, això ja és una altra història.

Quan ha acabat de llegir, ens mira. Ens observa per sota les parpelles mig tancades i ens llança un somriure fugaç. Més d'un cop tenim la sensació que fins i tot està orgullosa del seu èxit. Les seves paraules van i venen. Amunt i avall, ara cap aquí, ara cap allà. D'un sentit a un altre sentit. D'un no-sentit a un altre no-sentit.

Amb el temps i amb el nostre suport, la Gemma aconsegueix aplicar la primera part de la consigna que gairebé sempre consisteix a reunir paraules per, en acabat, compondre un text. La Gemma ha après a fer llistes. Llegint un assaig relacionat amb els primers escrits, hem descobert que la llista és l'expressió "textual" primitiva, practicada per enumerar les coses més bàsiques i necessàries. Fer llistes no vol dir escriure. Fer llistes és transcriure les idees de manera elemental, senzilla i minimalista. Indiferent tant a l'espai com al temps, la Gemma viu al seu món, que transcriu de manera caòtica. Els seus temes preferits o, més ben dit, les seves obsessions giren al voltant del cel, la destrucció i l'aigua salvadora. El cel, la guerra i l'aigua de la font. El cel, la guerra i l'aigua de la font. Quan deixa caure el llapis, té la mateixa expressió que quan comença a escriure, la mateixa que quan espera en silenci que els altres acabin o la mateixa que quan surt per anar al lavabo.

Llegim el seu text perquè també és important que la seva veu singular ressoni al taller. És important que vegi els seus companys escoltar amb atenció les seves llistes. Amb respecte, solidaritat i interès. Siguem honestos: respecte i solidaritat, sí. Interès, depèn dels dies.

Un dimarts del mes de febrer, el monitor responsable dels tallers entra a l'aula. ―Entraran nous participants i alguns n'han de sortir. Hi ha usuaris que fa molt de temps que hi són i potser han de provar altres coses. Què hi fa la Gemma en aquest taller? ―Escriure el seu món. I saps què en rep? Simpatia, respecte, escolta, somriures i segurament moltes altres coses que només ella sap. ―Sí, sí, però hi han d'entrar altres usuaris. ―Ho entenem. Això, ja ho entenem...

La setmana següent la Gemma va ometre l'ordre de canviar d'activitat. Va seure al seu lloc habitual a la sala del taller d'escriptura, com si no hagués passat res. El següent dimarts, però, ja no la vàrem veure.

Què deu estar fent?

Aquest article és un homenatge a la Gemma, de qui vàrem aprendre molt. La vàrem descobrir a través dels seus silencis, les seves mirades i les seves llistes. Les seves llistes.

Marie-Noëlle Marange

Imma Riu