top of page

La casa, una planta de pedra, taller d'escriptura per l'escola



Presentació:

Aquesta activitat està pensada per un objectiu alhora lúdic i literari: conscienciar l’alumnat dels components naturals de la casa a través del dibuix i del relat.


De quina proposta d’escriptura surt aquest text? 

Dibuix a mà d'una casa de tres plantes i soterranis

Taller d’escriptura creativa per l’escola Montpaula d’Argelaguer, 5º i 6º curs

Octubre-Novembre 2023

El taller anomenat “la casa, una planta de pedra” es basa sobre la reflexió d’un filòsof francès contemporani -Gaston Bachelard- que estudia cada espai de la casa en funció de la seva capacitat en generar idees de relats i històries. 

Presentem a la classe el dibuix de la Casa-Planta de Pedra. 

Al llarg de les dues primeres sessions, els alumnes varen imaginar, dibuixar i relatar la seva casa, cuidant principalment el celler i les golfes (oposició entre la foscor i la llum). Hem ressaltat la importància del o dels personatges que hi viuen (persones, animals o plantes).La tercera sessió es va dedicar a la lectura i els comentaris de tota mena que sorgeixen de cada relat. 



 


ELS MORTER I LA CASA ACOLORIDA

En un lloc molt llunyà hi havia una ciutat molt gran. A les afores de la

ciutat hi havia una casa molt acolorida que destacava molt. Era una

casa amb unes formes divertides i uns colors que destacaven d’entre la

resta. La casa estava pintava d’un color groc viu; els núvols eren de

color rosa; l’herba era de color blau fosc i el sol era blau pastel. Per

contra, la resta de la ciutat era tota negra, les persones que hi vivien

estaven tristes, els edificis tapaven el sol i la gent no era gaire feliç.

En aquella casa hi havia viscut una gent molt feliç que feien riure a

tothom. Antigament, la ciutat havia estat un lloc alegre, però al cap dels

anys els inquilins de la casa van morir i la ciutat es va convertir en un

lloc fosc i trist.


Dibuix a mà d'una casa imaginària
Autor Blai Iglésias

A la nostra casa hi havia quedat una nina presumida que estava

descatalogada, o sigui, que era molt vella; era xerrapeta, estava molt

despentinada i tenia molt de geni; s’estimava la tant la casa que no la

volia deixar. Aquesta nina es deia Rosa Flor i amb ella hi vivia una

bicicleta blava, vella com ella, que es deia Blaueta. Havien viscut juntes

en aquesta casa més de 500 anys, per això se l’estimaven tant.

Un dia tan normal com els altres i que tot estava molt tranquil, la Rosa

Flor estava llegint un llibre i la Blaueta estava fent tombarelles quan, de

sobte, van sentir el soroll del pany de la porta; feia molts anys que no

sentien aquest soroll... Era una dona d’una immobiliària que venia per

ensenyar la casa a una família molt descarada.

Aquesta família, els Morter, estava integrada per 5 membres: la mare,

amb unes celles tan gruixudes que semblava un “Angry Bird”; el pare, un

home seriós que portava un cafè i un diari; la germana gran, tota de

negre i amb el mòbil; el bebè, que tenia un xumet de calaveres; i el

germà mitjà, un nen que era tot el contrari de la seva família: era baix,

amb un somriure tan gran que il·luminava les seves dents; portava

“brackets” de colors i una samarreta amb una cara somrient; era molt

discret i un xic poca traça.

Un cop van haver vist la casa, com que els va agradar molt, van decidir

comprar-la. Però a la setmana d’haver-la comprat van decidir que la

volien tirar a terra.

Això no podia ser! Així que, la Rosa Flor i la Blaueta, que ho havien sentit

tot, van idear un pla. Van posar trampes per tota la casa, però on n’hi

van posar més va ser a les golfes, on hi havien deixat les coses que

consideraven més importants, de manera que les van convertir en un

búnquer.

El dia que els paletes van entrar a la casa per veure com era, els hi van

tirar pebre picant en pols als ulls; quan van voler pujar per les escales,

aquestes s’havien convertit en una mena de tobogan que feia baixada;

tot i això, van aconseguir arribar a les golfes, però un cop allà, els hi van

tirar xinxetes i amb la pala matamosques els hi van fer bufes a la cara.

Com era d’esperar, els paletes van fugir d’allà corrents.

Després d’això, la Rosa Flor i en Blauet es pensaven que estaven salvats,

però la família Morter van fer venir una grua...

Quan l’home de la grua estava a punt de tirar la casa a terra, el fill mitjà,

en Jan, els va aturar.

Pareu!! – va cridar.

Resulta que havia sentit la conversa entre la Rosa Flor i la Blauet i no

volia que destrossessin casa seva.

Finalment, i gràcies a la intervenció d’en Jan, la casa no va ser

enderrocada i la Flor i en Blauet hi van poder continuar vivint. La família

Morter no va voler saber res més de la casa, i van anar a viure en un

altre indret; en Jan, però, anava a visitar la Flor i en Blauet sempre que

podia. Quan va ser més gran, es va fer una caseta al seu costat, així les

va poder veure cada dia.

----------------

Blai Iglésias

5è de primària

Escola Montpalau, Argelaguer.

9 views0 comments

Recent Posts

See All

Comments


old-books-g86c61b093_1920.jpg

Vols rebre els nostres articles?

Seguim en contacte!

Un cop enviada la subscripció rebràs un correu electrònic per confirmar la teva sol·licitud

bottom of page