La casa, una planta de pedra, taller d'escriptura per l'escola
Presentació:
Aquesta activitat està pensada per un objectiu alhora lúdic i literari: conscienciar l’alumnat dels components naturals de la casa a través del dibuix i del relat.
De quina proposta d’escriptura surt aquest text?
Taller d’escriptura creativa per l’escola Montpaula d’Argelaguer, 5º i 6º curs
Octubre-Novembre 2023
El taller anomenat “la casa, una planta de pedra” es basa sobre la reflexió d’un filòsof francès contemporani -Gaston Bachelard- que estudia cada espai de la casa en funció de la seva capacitat en generar idees de relats i històries.
Presentem a la classe el dibuix de la Casa-Planta de Pedra.
Al llarg de les dues primeres sessions, els alumnes varen imaginar, dibuixar i relatar la seva casa, cuidant principalment el celler i les golfes (oposició entre la foscor i la llum). Hem ressaltat la importància del o dels personatges que hi viuen (persones, animals o plantes).La tercera sessió es va dedicar a la lectura i els comentaris de tota mena que sorgeixen de cada relat.
Aquest Itinerari s'ha pogut dur a terme gràcies a la subvenció de la Diputació de Girona per al foment de projectes educatius per al curs 2023-2024.
ELS MORTER I LA CASA ACOLORIDA
En un lloc molt llunyà hi havia una ciutat molt gran. A les afores de la
ciutat hi havia una casa molt acolorida que destacava molt. Era una
casa amb unes formes divertides i uns colors que destacaven d’entre la
resta. La casa estava pintava d’un color groc viu; els núvols eren de
color rosa; l’herba era de color blau fosc i el sol era blau pastel. Per
contra, la resta de la ciutat era tota negra, les persones que hi vivien
estaven tristes, els edificis tapaven el sol i la gent no era gaire feliç.
En aquella casa hi havia viscut una gent molt feliç que feien riure a
tothom. Antigament, la ciutat havia estat un lloc alegre, però al cap dels
anys els inquilins de la casa van morir i la ciutat es va convertir en un
lloc fosc i trist.
A la nostra casa hi havia quedat una nina presumida que estava
descatalogada, o sigui, que era molt vella; era xerrapeta, estava molt
despentinada i tenia molt de geni; s’estimava la tant la casa que no la
volia deixar. Aquesta nina es deia Rosa Flor i amb ella hi vivia una
bicicleta blava, vella com ella, que es deia Blaueta. Havien viscut juntes
en aquesta casa més de 500 anys, per això se l’estimaven tant.
Un dia tan normal com els altres i que tot estava molt tranquil, la Rosa
Flor estava llegint un llibre i la Blaueta estava fent tombarelles quan, de
sobte, van sentir el soroll del pany de la porta; feia molts anys que no
sentien aquest soroll... Era una dona d’una immobiliària que venia per
ensenyar la casa a una família molt descarada.
Aquesta família, els Morter, estava integrada per 5 membres: la mare,
amb unes celles tan gruixudes que semblava un “Angry Bird”; el pare, un
home seriós que portava un cafè i un diari; la germana gran, tota de
negre i amb el mòbil; el bebè, que tenia un xumet de calaveres; i el
germà mitjà, un nen que era tot el contrari de la seva família: era baix,
amb un somriure tan gran que il·luminava les seves dents; portava
“brackets” de colors i una samarreta amb una cara somrient; era molt
discret i un xic poca traça.
Un cop van haver vist la casa, com que els va agradar molt, van decidir
comprar-la. Però a la setmana d’haver-la comprat van decidir que la
volien tirar a terra.
Això no podia ser! Així que, la Rosa Flor i la Blaueta, que ho havien sentit
tot, van idear un pla. Van posar trampes per tota la casa, però on n’hi
van posar més va ser a les golfes, on hi havien deixat les coses que
consideraven més importants, de manera que les van convertir en un
búnquer.
El dia que els paletes van entrar a la casa per veure com era, els hi van
tirar pebre picant en pols als ulls; quan van voler pujar per les escales,
aquestes s’havien convertit en una mena de tobogan que feia baixada;
tot i això, van aconseguir arribar a les golfes, però un cop allà, els hi van
tirar xinxetes i amb la pala matamosques els hi van fer bufes a la cara.
Com era d’esperar, els paletes van fugir d’allà corrents.
Després d’això, la Rosa Flor i en Blauet es pensaven que estaven salvats,
però la família Morter van fer venir una grua...
Quan l’home de la grua estava a punt de tirar la casa a terra, el fill mitjà,
en Jan, els va aturar.
Pareu!! – va cridar.
Resulta que havia sentit la conversa entre la Rosa Flor i la Blauet i no
volia que destrossessin casa seva.
Finalment, i gràcies a la intervenció d’en Jan, la casa no va ser
enderrocada i la Flor i en Blauet hi van poder continuar vivint. La família
Morter no va voler saber res més de la casa, i van anar a viure en un
altre indret; en Jan, però, anava a visitar la Flor i en Blauet sempre que
podia. Quan va ser més gran, es va fer una caseta al seu costat, així les
va poder veure cada dia.
----------------
Blai Iglésias
5è de primària
Escola Montpalau, Argelaguer.
Commentaires