La màquina inventada

Autora: Rosa Oliver

Ens trobem al camp, a l’aire lliure, envoltats de plantes i camins llaurats.

En aquest paisatge hi volten molts cargols, però entremig de tanta terra se’ls embruten molt les banyes i aquesta màquina que hem encomanat ens servirà perquè les tinguin sempre ben lluents.

La màquina de rentar banyes té a l’entrada un camí de sorra fina, on hi posarem fulles d’enciam, l’escarola també serveix. Per aquí entren els cargols atrets per la verdura i, on cop dins, un petit tobogan fet amb un tub de plàstic de 15 cm x 10 cm de diàmetre els fa caure dins d’una bassa de 20 cm de diàmetre x 5 cm d’alt on hi ha aigua i suc d’heura que hem tingut uns dies en remull per extreure les saponines de les fulles que deixaran les banyes del cargols ben netes. Després, un passadís pel qual han de sortir en filera en què hi ha una petita obertura al sostre i a la banda de fora una persona que fa sonar un flabiol i aquest aire constant però fluixet és el que eixugarà les banyes dels cargols sense perill de perdre’n cap en el procés de la neteja. 

Instruccions:

Utilitzar la màquina després d’un dia de pluja perquè hauran sortit molts cargols.

Encaixar la part A (camí d’entrada ) amb la part B (tobogan de baixada), seguidament la part C ( recipient per a l’aigua) i, finalment, la D (passadís de sortida).

El flabiol no ve inclòs en el paquet, s’ha d’encaixar per l’exterior amb l’obertura D per anar fent aire amb el so de la música i eixugar suaument les banyes dels cargols.

En acabar, deixar-los sortir lentament cap el camp, ells ja acostumen a anar lents.

De quina proposta d’escriptura surt aquest text?

A partir d’un record d’infantesa i de la suggestió de dues paraules com banyes i perdre, els participants han inventat una màquina impossible i, fins i tot, l’han concretat amb unes instruccions d’ús.