VOUS AVEZ DIT COLLAGES? PRÀCTICA DELS COLLAGES APLICADA ALS TALLERS D’ESCRIPTURA TERAPÈUTICA

• Vous avez dit collage ? 

• Oui, collage ! Collage de coller.

• Vaja, vol dir enganxar, oi?

• Doncs, sí!

Per entendre què és un collage, recordarem els treballs manuals que acostumaven a fer a l’escola o a qualsevol esplai: es tracta de retallar fotos de revistes, diaris o postals i enganxar-les en una cartolina. 

I ja està? Res més?

Bé… és una mica més complicat. Ja veureu!

Primer de tot, hem de reunir el material: 

Matèries primeres

• Revistes: principalment de viatges i natura; també de ciutats i pobles, camins, carreteres... 

• Fotos i postals: principalment de persones (cares, mans, gestos) i paisatges. 

• Retalls de cartró, paper “pintat”

Matèries secundàries: 

• Trossos de tela, puntes, cintes, botons…

• Elements de la natura: fulles seques, sorra, terra, petxines…  

• Títols de revistes o diaris

• Lletres soltes

Eines: 

• Una cartolina A4 com a mínim

• Tisores i cola

• Retoladors, colors

Què són els collages? Com es fan i per què? 

És una pràctica artística inventada per pintors de principis del segle XX: dadaistes, fauvistes i surrealistes. Estem en una època de trencament amb les expressions artístiques acadèmiques i, sabent això, s’entén que el collage sigui inventat i aplicat pels membres d’aquests corrents artístics. 

Els pintors que ho practiquen ho fan enganxant trossos de diaris, cartó o tela sobre una pintura ja existent: en aquella època la intenció d’aquesta expressió era exclusivament artística i no incloïa cap missatge reivindicatiu. Entenien que, afegint retalls de tota mena a una pintura de caràcter surrealista, ja era en si una reivindicació. (Veieu les obres de Juan Gris i Pablo Picasso o, més tard, Antoni Tàpies). 

Més endavant, els collages s’utilitzen per representar i transmetre missatges de tota mena i ja no tenen la funció de complementar una obra existent. Esdevenen un art per dret propi. 

De la mà de diversos escriptors dels anys cinquanta, els collages evolucionen i poden ser artístics i literaris alhora: l’autor completa la seva obra amb un text col·locat en uns espais buits.   

És el que proposem fer als tallers d’escriptura: 

Collage artístic i literari 

Un collage necessita una certa preparació i cal demanar als participants que portin el material per al proper taller.

El dia de l’elaboració, disposem a la taula tot el material, repartim les cartolines i donem les pautes: 

- Remenar les imatges, revistes, postals i fotos.

- Triar i retallar les que ens atrauen espontàniament (ens podem aixecar, desplaçar-nos).

- Un cop es té un bon piló d’imatges, observar-les a fi de trobar un punt comú.

- Escollir la imatge que farà de disparador;

- Pensar en el fil conductor i disposar cada imatge dins la cartolina; enganxar-les.  

- Si seguim aquests passos, hem explicat un relat amb imatges!

- L’últim pas consisteix a explicar el relat als companys.

Per què un taller de collage per a persones amb trastorn mental? 

Aquest tipus de taller necessita preparació i projecció, ja que cadascú ha de portar material i

posar-ho al mig de la taula. Així, s’han de recordar, buscar i triar a casa seva revistes i diaris amb il·lustracions atractives.  

Com ho mostren les fotos, un cop tot el material és a la taula, s’organitza de seguida un gran caos. Els participants han d'investigar amb paciència i trobar les imatges que els agraden. 

Tot seguit, han de posar ordre a les fotos que “han pescat”. O sigui, passen del caos a l’ordre, cosa que els demana molta concentració. 

Quan ja volen enganxar les imatges a la cartolina, han d’organitzar l’espai. És una fase de l’activitat que agrada molt, però que requereix, també, molta atenció. 

Un cop han acabat amb la composició, escriuen el text (relat curt o poesia, article) dins els espais buits previstos a tal efecte.

Amb l’elaboració de collages sorgeix un ambient distès entre els participants. Tot i que és una activitat amb un resultat individual, hi ha una part que es realitza amb el grup, ja que el material queda a la disposició de tots. És la part més interactiva: és moguda, distreta, divertida i diferent de tot el que es pugui fer en un taller.