Quan els joves i els docents tenen paraula (II)

L’itinerari d’escriptura: destapant un personatge. Vivències en els joves.

Seguim aquí, apuntant experiències i troballes d’aquesta segona edició de l’Itinerari d’escriptura creativa. Si en el primer article hem presentat les primeres passes perquè l’Itinerari sigui també una proposta que apel·li els docents del centre, donem ara la paraula als joves de 2n d’ESO que han seguit l’Itinerari (139, en total!), que no us volem callats!

Prendre la temperatura interna, ferment per al gaudi d’escriure

Vet aquí tres textos del primer dia d’aquest Itinerari titulat Destapant el personatge. Recordem que aquests textos els servim aquí frescos, del taller. Per tant, sense revisar, escrits d’una tirada, tal com raja:

“En Manel és un noi amb un únic propòsit a la vida. L’únic que vol és fer-se amic d’un ou de color carmí. Perquè en el seu món, és el màxim privilegi en el que un ser humà pot aspirar. Perquè és un món governat per ous.”

“A primera vista, sembla una noia com qualsevol altre. L’únic que la fa destacar és el seu cabell color carmí, com la sang (...) És força alta i prima però no destaca d’entre la gent. Intenta passar desapercebuda, cosa que no ajuda gaire el color del cabell. No té gaires amistats, sol passar la majoria de temps sola amb les seves reflexions. La seva personalitat és com si fos un ou, està tot ple d’ira, i el dia que esclati, no podrà tornar-se a trencar.”

“En Pau era una nen amb pocs amics, però tenia una amistat molt bona, amb la seva amiga Júlia. Tenien un vincle molt gros. Entre ells dos tenien un petit do que ningú més sabia. Cada nit mentre dormien, en Pau i la Júlia entraven al mateix somni on hi havia un ou molt curiós, amb una americana i una corbata de color carmí. El seu objectiu és coneixers...”

Sou aquí? Us fem una crida, estimats lectors: a banda de l’impacte d’aquests tres personatges que acabem de destapar ―que és inqüestionable!―, hi ha alguna cosa que veieu que tinguin en comú, els tres textos? 

Us deixem rellegir-los. 

Tots tres es mereixen que ens els tornem a mirar...

Resulta que els joves tenien l’obligació de presentar aquests personatges sense que hi faltessin aquestes tres paraules: OU. AMISTAT. CARMÍ.

Vet aquí la primera consigna. Com veieu, no els ho vam posar gens fàcil. I molts, d’entrada, ens van fer saber que, efectivament, allò era moooolt difícil. Però, en acabar la sessió, ningú ho va tornar a repetir. I ja esperaven la següent proposta per continuar coneixent aquest personatge que tot just acabava de néixer.  

Però tornem ara una mica enrere en aquesta història de l’Itinerari... Abans de provocar-los amb l’ou, l’amistat i el carmí, com han començat, els joves, l’Itinerari? Quina era la temperatura a l’aula? I la temperatura interna de cadascú? 

N’hi ha que han estat sincers, devastadors:

“La meva relació amb l’escriptura és dolenta. I amb l’escriptura creativa, encara pitjor”. O bé: “No solo tindre escriptura creativa”.

Sincers, devastadors i creatius: 

“La meva relació amb l’escriptura és nul·la, només escric les coses que m’obliguen. El que em podria fer escriure és que em paguessin de bona manera.” 

També, valents, en relació amb què els fa por de l’escriptura:

“L’ortografia”, a seques. 

“La meva lletra”, a seques. 

“Les faltes. Sobretot els accents.” 

“L’ortografia. Perquè de vegades comences a escriure i, sense voler, comences a fer faltes.”

“Que llegeixin algun text que no vulgui dir per què expresso els meus sentiments.”

“Llegir els textos en veu alta.”

“Que no agradi a la gent, o que no s’acabi d’entendre.”

“No saber expressar el que vull dir.”

Podríem entretenir-nos en cada punt que destaquen, entrar dins del bon grapat de debats que estan encetant els joves, amb les seves respostes. Però més enllà d’estirar aquí tots aquests fils, el que volem és senyalar com tots ells estan movent la seva escriptura: emparaulant aquestes pors, preparen el terreny intern, tan íntim, de la paraula. 

El carnet d’escriptura: allà on els joves donen visibilitat al seu procés creatiu

Per a nosaltres, les talleristes, tots els joves són escriptors en potència.

Potser a algú li sorprèn aquesta afirmació: ¿i per què no podrien ser-ho? Algú creu que els coneixem suficientment bé, aquests joves que, en creuar les portes del centre, es converteixen en-alumnes-asseguts-en-una-aula, per afirmar-ho? 

Davant de tot un exèrcit d’escriptors en potència, en aquesta segona edició de l’Itinerari, hem introduït el carnet d’escriptura que recull tot el que han escrit al llarg de l’Itinerari. El carnet pretén recrear els carnets, blocs de notes, llibretetes i tovallons de paper que tot escriptor duu a sobre en tants racons inimaginables del seu cos. 

I què fa un escriptor amb un carnet d’escriptura? Per a què li serveix? 

Us deixem imaginar una llista de tot allò que s’hi podria incloure i tot allò que no. 

De moment, hi ha molts joves que se l’han apropiat amb l’empremta de la seva lletra i d’un bon grapat de dibuixos:

Diversos fragments de Carnets d’escriptura dels joves de 2n d’ESO de Celrà

Un privilegi obrir el carnet i fer visible un text en construcció ―l’esborrany― amb totes les preguntes que desperten al voltant, a les quals se’ls dona sepultura quan l’espera del docent es concentra en un text acabat, net de faltes, net de ratllades... Net de qualsevol traça humana. 

Amb l’Itinerari en curs, el Carnet també ha permès als joves de dir la seva sobre el procés creatiu que anaven descobrint:

El que més m’ha sorprès de mi mateix en aquesta activitat:

“La meva imaginació, perquè he aconseguit enfocar-me més.”

“He vist que encara em queda una mica d’imaginació.”

“Que m’ha resultat bastant fàcil imaginar-me la història (últimament em costa imaginar-me històries).”

“He pogut escriure sense parlar-ho en grup”, respon un altre, amb to victoriós.   

I també: 

El que més m’ha agradat d’aquesta proposta és:

“La llibertat per escriure, perquè molts cops no pots fer el que vols.”

“Començar a escriure sense donar-hi moltes voltes.”

“Llegir el text en veu alta. Poses un to més intrigant.”

“Que tothom pensa de manera diferent”, comenta un altre, que ja va més enllà de la proposta concreta. 

O bé, de nou amb contundència: 

“No m’ha agradat la proposta perquè això no és el que tenia previst per al meu personatge.”

I aquí, un cop més, una resposta que sap recollir un malestar, possiblement mai fet públic a la resta del grup. Per a nosaltres, una nova conquesta.

Aquest és el primer potencial que veiem en el carnet d’escriptura: donar cos al procés creatiu. 

Esperem seguir explorant-lo i explicar-vos-ho ben aviat...

En el tercer i últim article d’aquesta crònica Quan els joves i els docents tenen paraula, desenvoluparem els altres llocs dels docents en aquest projecte i us farem arribar la seva experiència. Estigueu a l’aguait, que caurà aviat!

Paraules clau (del Glossari)

consigna, procés creatiu