top of page

Quan els joves i els docents tenen paraula (I)


Paraules clau (del Glossari)

consigna, procés creatiu


Cap a un Itinerari d’escriptura més còmplice amb els docents

 

Celebrem, per segon any, aquest nou Itinerari d’escriptura creativa que hem fet arribar als joves de 2n d’ESO de l’institut de Celrà. Agraïm l’acompanyament seminal de Connexió Papyrus en aquest projecte educatiu i el suport de la Diputació de Girona, que enguany ens ha concedit una subvenció (que cobreix, també, un altre projecte a l’escola d’Argelaguer). 

Desitgem explicar-vos com ha anat, què ha passat i què no ha passat. Sí, les sorpreses no són marginals, en un projecte que es desenvolupa durant dos mesos al centre. Recollim aquí, com vam fer el curs passat, uns apunts que volen ser una crònica i un punt de partida per seguir reflexionant.

 

Anar fent xup-xup: una formació prèvia a l’Itinerari

Veiem necessari explicar el COM. COM va fent xup-xup, el projecte, al centre. I en gerundi, perquè aquest continua coent-se a cada reunió i a cada conversa en els seus passadissos. La pregunta clau ha estat: quin lloc ocupen els docents en relació amb un Itinerari d’escriptura creativa que ―recordem-ho― acompanya els joves durant quatre sessions, amb excuses i més excuses per escriure sense poder parar? Per seguir escrivint (de nou, en gerundi), més enllà de l’Itinerari.  

Docents escrivint al taller d'escriptura

L’any passat, per a l’estrena d’aquest projecte, els docents eren mers observadors. Alguns observadors-estupefactes-ruboritzats (perquè una classe de llengua tan animada, sense fer cap èmfasi en la correcció lingüística...), d’altres, ben discrets (i aprofitaven per corregir exàmens). Alguns, amb alguns crits, donaven un cop de mà a la pobra noieta que ve a fer un taller per entretenir una estona aquests energúmens... D’altres feien preguntes, però no teníem temps de parlar-ne, ni d’aprofundir-hi gens ni mica. El ritme frenètic de l’institut se’ns menjava a tots. 

Enguany, hem reunit esforços per acostar l’Itinerari, amb un carinyo especial cap als docents. Hem concretat una formació prèvia a l’Itinerari de cinc tardes i un total d’onze hores, en la qual hem presentat els termes, les condicions dels tallers d’escriptura, les seves regles d’or, la preparació d’una proposta d’escriptura (tota una recerca!). 


El primer lloc dels docents

Primer, volem destacar la curiositat que ha mogut dotze docents de diverses especialitats (llengua, música, aula d’acollida, ciències naturals, art visual i plàstica i matemàtiques) a apuntar-s’hi. 

“He procurat fer activitats d'aquest tipus, però costa de convèncer els alumnes d'activar la seva part més creativa. Un cop s'hi adapten, però, resulta ser enriquidor, tant per a ells com per a mi. Tot i així, em falta experiència en l'activitat docent per poder-ho valorar correctament”, comentava un d’ells en un qüestionari inicial

“Quan hi havia desdoblaments (catorze alumnes) podia dedicar temps a activitats creatives. Resposta positiva. No tothom hi entra”, destacava una altra.

“Crec que és molt important tot allò que tingui a veure amb ensenyar a l'alumnat a escriure millor”, apuntava un altre, en relació amb què els motivava a seguir aquesta formació.

“Agafar idees d'activitats i tenir clara quina és la millor metodologia per dur-les a terme”.

“Ser una peça més de l'institut per treballar a la una la millora de l'escriptura.”

“Fer alguna cosa diferent!”, exclamava un altre, a la desesperada.

“Reconciliar-me amb l'escriptura (sempre és una cosa que em feia mandra) i, potser, aprendre alguna eina per escriure lletres de cançons.”

“M'hi han convidat els companys de llengua”, explicava un docent de matemàtiques. “M'agrada escriure i ‘el joc’.”

Els docents es van expressar des de diferents identitats: la de centre educatiu que treballa per millorar l’escriptura, la de docent que té a càrrec un conjunt d’alumnes, i la de persona que manté (conscient o no) una relació concreta amb l’escriptura i amb “el joc”, com deien des de matemàtiques, tímidament amb aquestes “cometes”.

La formació ha estat un constant oneig entre aquestes tres illes identitàries. Perquè una proposta d’escriptura creativa neix del tallerista, del docent, i no podrà funcionar mai si no l’estudiem des de dins, des d’un mateix

Docents escrivint al taller d'escriptura

És per això que, davant la pregunta de quin lloc ocupen els docents en l’Itinerari, hem donat força a la individualitat de cada docent participant. I com? Ho endevineu? Demanant-los que escriguin a cada trobada, sense excepció. I, si trigàvem a proposar-los-ho, ens ho han recordat: “Ep, avui escrivim, oi?”

Han escrit a pressió, per passió; enjogassats amb un repte. 

Han transitat l’Itinerari, cadascuna de les seves consignes, han llegit, han comentat, han parlat del seu procés creatiu... Igual que els joves. 

Han estat al seu lloc. 

Vet aquí el primer lloc dels docents: el lloc dels nois i de les noies creadors que aprenen a escriure, que fan literatura.  



Comments


old-books-g86c61b093_1920.jpg

Vols rebre els nostres articles?

Seguim en contacte!

Un cop enviada la subscripció rebràs un correu electrònic per confirmar la teva sol·licitud

bottom of page